Parà bola de l’Estatut
En aquells dies es presentĂ Joan predicant a l’escola. Anava vestit com van els mestres. I al seu davant seien els deixebles que eren per ell batejats en la sabidurĂa, i anaven vestits com van els alumnes. I els diguĂ©: “ en un PaĂs de nom incert pul•lulen uns Joseantonios i uns Iñaquis que van a la grenya a tothora”.
I com va veure a molts alumnes que obrien els ulls de bat a bat, per on se’ls escapava la incredulitat, els digué: “ Els Joseantonios, per la seua banda, proclamen que nació solament hi ha una, que és la pà tria indivisible ( la d’ells, és clar ). I una sola llengua ( la d’ells, és clar). I una sola hisenda ( la d’ells, és clar ). I una sola selecció de futbol i un sol pare veritable ( el d’ells, és clar ). I un sol estatut i constitució vertadera (la d’ells, és clar )”. I “ Els Iñaquis, per la seua banda, proclamen que nació solament hi ha una, que és la pà tria indivisible ( la d’ells, és clar ). I una sola llengua ( la d’ells, és clar). I una sola hisenda ( la d’ells, és clar ). I una sola selecció de futbol i un sol pare veritable ( el d’ells, és clar ). I un sol estatut i constitució vertadera ( la d’ells, és clar )”.
En això els alumnes, que confesaven la seua ignorancia, es dirigiren amb educació al mestre, i li digueren: “ venerable Joan, font de tota sabiduria. ¿ És açò, allò que diuen Alzeimer? Però, no diuen els Joseantonios i els Iñaquis la mateixa cosa? O és que ara les paraules ja no són el que eren? Dos idees i un solo Diós verdadero? O és una sola idea i dos Dioses verdaderos? Xe! Que no ens aclarim.” “ No penseu que se me n’ha anat l’olla”, respongué Joan als seus deixebles, escrit està .
I et aquĂ que de sobte s’obrĂ el sostre i veren l’esperit de l’enteniment venir sobre ells, mentre una veu deia: “ en veritat us dic que els Joseantonios i els Iñaquis diuen la mateixa cosa. Però ells no ho saben. I si ho saben s’ho callen”. Haveu oĂŻt que la pĂ tria Ă©s una i indivisible. Pero jo us dic: “ escrit estĂ : passeu de la pĂ tria, doncs Ă©s l’heretat d’aquells que no volen soltar la mamella i solament volen exercir el poder sobre ella”. Haveu oĂŻt que solament hi ha una llengua. Però jo us dic: “ escrit estĂ : fugiu de les llengĂĽes bĂfides que us llepen les orelles i busqueu la riquesa que hi ha a la llengua sense os que dĂłna picoretes, i quan feu Ăşs d’ella mireu els ulls dels demĂ©s i entendreu”. Haveu oĂŻt que hi ha un sol estatut i constituciĂł vertadera. Però jo us dic: “escrit estĂ : les normes sempre les fan els mateixos i solament a ells serveixen”. Paraula del Pato. ¡ Et lloem, guapo!
En baixar de classe, Joan va veure que els seus alumnes es dividien en dos grups, i anaven proclamant que nació solament hi ha una, que és la pà tria indivisible ( la d’ells, és clar ). I una sola llengua ( la d’ells, és clar). I una sola hisenda ( la d’ells, és clar ). I una sola selecció de futbol i un sol pare veritable ( el d’ells, és clar ). I un sol estatut i constitució vertadera ( la d’ells, és clar ).
